16 de enero de 2017

LA MUSSARA (Despoblat Medieval)




La Mussara (de l'àrab musâra, 'passeig, lloc per a passejar-se') és un despoblat actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp). Es troba a la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, a 990 metres d'altitud, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona. La part més alta del terme és a 1.071 metres sobre el nivell del mar.
Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons hi ha set cases més. Per altra banda, a l'antic terme del poble hi ha set masos aïllats, dels quals destaquen el mas del Pou del Gel, el més conegut, i el mas del Peiró, on s'ha trobat ceràmica neolítica). S'han trobat altres restes de la mateixa època al bosc del Susanno (un sepulcre). El nucli antic està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Quan plou, l'aigua queda retinguda al petit embassament natural que hi ha vora el poble i és per això que la gent del lloc eren anomenats ranes
Vikipèdia





L'església havia tingut uns inicis romànics, dels quals no queden restes, però sí del temple gòtic que la substituí. La imatge de la Mare de Déu del Patrocini, que pertanyia a aquesta església, datada als segles XIV-XV, es conserva al Museu de Reus.
Vikipèdia


Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Cementiri-Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Al segle XIX, La Mussara va tenir una població molt variable, probablement a causa de les guerres carlines. Al llarg del segle XX es va culminar el procés de despoblació: 291 habitants el 1900, 169 el 1920, 94 el 1940 i 12 el 1960. El procés de despoblament era lògic, ja que la majoria del terme municipal tenia pins i alzines, garriga i roquissar, i tenia fama d'àrid, i el nucli de població de pobre.
Al Camp, és freqüent encara l'expressió "baixar de la Mussara" que és sinònima d'ignorar fets molt coneguts. El poble era, i és, molt boirós, i se segueix cantant una corranda que diu:
Vikipèdia

 Mare, si marit em dau
no me'l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m'agrada
 
Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols  
Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Al cingle de les Airasses hi havia un refugi d'excursionistes, construït el 1926, ara ruïnós. Més amunt del poble, hi ha una petita urbanització de construcció recent, amb tres o quatre xalets, anomenada els Motllats, que no ha prosperat a causa dels mals accessos i la manca d'aigua. S'ha construït un nou refugi a la vora de l'antic poble, que acull sobretot escaladors i excursionistes de pas.
Vikipèdia


Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Vista al camp de Tarragona-Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Refugi de les Airasses i el campanar-Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

...i ens trobarem en aquest lloc, allà dalt,a la Mussara.



13 de enero de 2017

MAR DE AMORE




El mar me trajo aquella mañana sensaciones olvidadas
entre los pliegues de la memoria:
la caricia de una mano querida, la firmeza de un brazo amigo,

la alegría de lo compartido y el anhelo de lo deseado. 
María Dueñas


El mar, en cambio, es el espejo de nuestros pensamientos, y por desgracia de los más profundos y melancólicos. 
Refleja lo que hay oculto en las profundidades de nuestro espíritu, nuestros miedos inconfesados;hasta el rostro de la muerte se trasluce bajo la superficie líquida y cambiante, detrás del horizonte que huye cada vez más lejos,  que no se deja nunca alcanzar
Valerio Massimo Manfredi

Fotografía;Lourdes Pujols

Fotografía;Lourdes Pujols

Fotografía;Lourdes Pujols


Miro siempre al sol que se va
porque no sé qué algo mío se lleva.
Dulce María Loynaz

Fotografía;Lourdes Pujols

Fotografía;Lourdes Pujols


Fotografía;Lourdes Pujols
Gota pequeña, mi dolor. La tiré al mar. Al hondo mar. Luego me dije:
"A tu sabor, ¡Ya puedes navegar! " Más me perdió la poca fe...
La poca fe de mi cantar. Entre onda y cielo naufragué. 

Y era un dolor inmenso el mar. 
Dámaso Alonso

Ese deseo que nos viene a todos en algún momento, "navegar más allá de los confines del ocaso", ha de ser muy fuerte cuando nace en alguien. 

 Lucy Montgomery

¡Oh sueño de felicidad! ¿Es esto en verdad La torre del faro que veo?

 ¿Es ésta la colina? ¿Es ésta la iglesia?

 ¿Es éste mi propio país,

 el mío?
Samuel Taylor Coleridge











Los mediterráneos suelen ser mares apacibles,

fácilmente navegables, salpicados de islas y


 abundantes en festo

neadas costas con calas y puertos naturales.

Un mediterráneo, es pues, tan luego el 


hombre ha descubierto el arte de navegar,

una inmensa calzada abierta a todos los


 rumbos.
 
Maimónides




Fotografía;Lourdes Pujols

Fotografía;Lourdes Pujols






Ponte abrigo que hay brisa.
Aire suave que en la costa suele tomar dos direcciones opuestas
de día sopla desde el mar y de noche desde tierra: 
la brisa marina es encantadora.
 
Fotografía;Lourdes Pujols






El mar le parecía una de las cosas más maravillosas que había visto hasta entonces.
Era grande y profundo, mucho más de lo que hubiera podido imaginar.
Cambiaba de color, de forma, de expresión según la hora,eltiempo y el lugar.

Haruki Murakam



Si el mar es solo espejo: los colores del mar son los del cielo.
 ¿Los colores de mi alma? -Espejo es también ella.

Fotografía;Lourdes Pujols

Fotografía;Lourdes Pujols
  


Las olas del corazón 

no estallarían en tan

 bellas espumas

ni se convertirían en


 espíritu si no

 chocaran con el

 destino, esa vieja

 roca muda.
 
Friedrich Hölderlin


    
Fotografía:Lourdes Pujols




Delante un profundo mar....y no sabes nadar¡
Y ante todo está el mar! ¡El mar! ..Ritmo de divagaciones




 






La sal de la vida...