Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del vianant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
No dol l'oblit, que en cada gest hi ha tota
la immensitat del voler i el desig
de fer-lo perdurable.
De nosaltres depèn que el pas del temps
no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres
i que l'hoste que els anys anuncien no trobi
la casa abandonada, i fosca, i trista.
i esborri el pas del vianant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
No dol l'oblit, que en cada gest hi ha tota
la immensitat del voler i el desig
de fer-lo perdurable.
De nosaltres depèn que el pas del temps
no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres
i que l'hoste que els anys anuncien no trobi
la casa abandonada, i fosca, i trista.
Miquel Martí i Pol
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
