La Mussara (de l'àrab musâra, 'passeig, lloc per a passejar-se') és un despoblat actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp). Es troba a la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, a 990 metres d'altitud, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona. La part més alta del terme és a 1.071 metres sobre el nivell del mar.
Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons
hi ha set cases més. Per altra banda, a l'antic terme del poble hi ha
set masos aïllats, dels quals destaquen el mas del Pou del Gel, el més
conegut, i el mas del Peiró, on s'ha trobat ceràmica neolítica). S'han trobat altres restes de la mateixa època al bosc del Susanno (un sepulcre). El nucli antic està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Quan plou, l'aigua queda retinguda al petit embassament natural
que hi ha vora el poble i és per això que la gent del lloc eren
anomenats ranes.
Vikipèdia
L'església havia tingut uns inicis romànics, dels quals no queden
restes, però sí del temple gòtic que la substituí. La imatge de la Mare
de Déu del Patrocini, que pertanyia a aquesta església, datada als
segles XIV-XV, es conserva al Museu de Reus.
Vikipèdia
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Cementiri-Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
Al segle XIX, La Mussara va tenir una població molt variable,
probablement a causa de les guerres carlines. Al llarg del segle XX es
va culminar el procés de despoblació: 291 habitants el 1900, 169 el
1920, 94 el 1940 i 12 el 1960. El procés de despoblament era lògic, ja
que la majoria del terme municipal tenia pins i alzines, garriga i roquissar, i tenia fama d'àrid, i el nucli de població de pobre.
Al Camp,
és freqüent encara l'expressió "baixar de la Mussara" que és sinònima
d'ignorar fets molt coneguts. El poble era, i és, molt boirós, i se
segueix cantant una corranda que diu:
Vikipèdia
Mare, si marit em dau
no me'l dau de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m'agrada
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols | | |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
Al cingle de les Airasses hi havia un refugi d'excursionistes, construït el 1926, ara ruïnós. Més amunt del poble, hi ha una petita urbanització de construcció recent, amb tres o quatre xalets, anomenada els Motllats,
que no ha prosperat a causa dels mals accessos i la manca d'aigua. S'ha
construït un nou refugi a la vora de l'antic poble, que acull sobretot
escaladors i excursionistes de pas.
Vikipèdia
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Vista al camp de Tarragona-Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Refugi de les Airasses i el campanar-Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
Fotografia:Lourdes Pujols |
...i ens trobarem en aquest lloc, allà dalt,a la Mussara.