29 de junio de 2017

ADOLESCENCIA



On les aigües moren manses

et mullaves esplendent

nimbada de l'or del vespre

morent.

Un esclat tremant d'amor

en l'encant de blau i grana

posava ton cos gentil

que nacre i rosa agermana.



Repte al vent?

Ofrena als deus del ponent?



Tota una crida al desig

era, onejant ton cabell.



Les onades t'admiraven

i, després de dubtes breus,

llur escuma amb cançó tendra,

com altres gesmils, tos peus

exornaven de garlandes.



....El vent,

suau la vesta et cenyia...

la carn nua tremolava

pel ventijol, fredolica.

I tu llançaves cinquetes

a les ones de la mar,

i el gest, pueril, s'engrandia

fins a semblar

una clàssica escultura

que juga i lluita amb el mar.
Maria Ibars