El dimarts dia 10 de març la sala es va omplir, i entre emocions i mirades de complicitat vam escoltar la importància de recordar els fets viscuts de tantes dones que moltes hi eren a la sala, dones que sempre han estat al peu del canó, al capdavant de les lluites feministes de la nostra ciutat.
Amb les càmeres de fotos ja preparades, i sense deixar de pensar en l'importacia del merescut reconeixement que s'esdevindria en poques hores al Museu Torre Balldovina, vam abraçar a la vegada el bonic record de les dones que ja no hi son entre nosaltres i que varen formar part d'aquell important grup de dones en aquells moments.
El grup de dones de Singuerlín, la primera associació de dones de la nostra ciutat, totes juntes amb saviesa i valentia van haver de posar molta força, energia i creativitat per a conquistar el que per si ja és donat per naturalesa, res tan bàsic com poder decidir sobre la seva pròpia vida,i sense haver de demanar permís per a poder fer i poder ser.
És d'admirar la disposició i entusiasme de cadascuna aportant el que podia, la bona organització fonamental per a anar saltant aquestes situacions difícils que s'anaven trobant, obstacles i prohibicions, sobretot amb els forts costums arrelats i creences imposades per la societat.
Es van mobilitzar per conscienciar a totes les dones possibles, fer-les entendre i reconèixer la precarietat que vivien tan sols pel fet de ser dones, ja tocava que el món les escoltes i les respectes. Dones valentes que van trencar els murs solguts i alts per obrir-se pas a una vida més digna per elles mateixes, per les seves filles, germanes, àvies i netes, en un conjunt fer una societat més avançada.
Crec que hauria de ser un deure per a tots i totes escoltar-les, i no oblidar mai el camí que ens van obrir amb la dificultat i a vegades el perill que representava tota aquella lluita que van començar, una conquesta d'uns drets en un moment llavors molt repressius que patia el país, no va ser gens fàcil, pero el treballar juntes i el suport indispensable que es donaven entre elles va ser clau per avançar.
Van aconseguir coses grandioses, els hi hem d'estar agraïdes sempre per deixar-nos el camí menys costerut, és per això que fa falta recordar-ho una vegada i una altra amb la xarxa de memòria històrica, que no caigui en l'oblit sense més ni més, no es pot badar, que no ens deixem esborrar el camí caminat per no tornar mai a les cavernes.
Senzillament, dir-les, un milió de gràcies, infinites gràcies a totes elles.
Agraïments al museu Torre Balldovina, a la MEMÒRIA EN XARXA a la Magda Clavell Miejimolle directora del museu, a l'alcaldessa Mireia Gonzalez Saéz a l'Ajuntament santa coloma de gramenet, La Generalitat de Catalunya, i a L'Alícia Ruzafa Caro, la companya estimada per totes que va parlar en representació de totes les dones.
Us deixo unes fotografies d'aquest dia, i també al final un enllaç amb una mica d'info d'interès sobre el trevall que es fa al projecte MEMÒRIA EN XARXA.
 |
Sempre presents |
Memòria en Xarxa és un projecte expositiu creat en 2019 per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El seu objectiu és recuperar i difondre la memòria històrica del període 1931-1980 i promoure el treball conjunt entre museus per a explicar fets importants de la història recent.
L'edició de 2026 està dedicada als primers anys de la democràcia a Espanya (1976-1978), després de la mort de Franco. Participen 24 museus i l'exposició es realitza entre març i desembre de 2026, tant de manera presencial com virtual.
