Hi ets.
No et veig, però sento la teva respiració com m'acaricia el coll amb un suau alè.
La meva pell s'obre una mica, perquè puguis entrar sense tocar-me.
I és en aquest espai, en aquest gairebé frec, que el meu cos t'estima.
No necessito les teves mans, m'és suficient la teva proximitat, aquesta calor on no arribem a tocar-nos, però encén les nostres columnes, vèrtebra a vèrtebra.
 |
| Camins Lourdes Pujols |
