Quan els vaig veure trobant-se en l’aire interactuant sense més, vaig pensar en el moment que jo esperava, la veritable realitat de com n'era de senzill provocar la trobada, en aquella imatge vaig trobar consol, com si la vida em xiuxiuegés "Lou", tot té el seu temps i el seu precís moment, vaig inhalar i exhalar a consciència.
Com saber quan quedar-me quieta, com suspesa en l'aire i en el temps, i quan fer un pas endavant, sense por de molestar o ser jutjada?
