L'hospital de la Santa Creu de Barcelona té el seu origen l'any 1401, quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona: l'hospital Desvilar o de l'Almoina (1308) i l'hospital de Marcús (segle XII) que estaven regits pel consell de la ciutat; l'hospital Colom (segle XII-XIII),i l'hospital Vilar o de Sant Macià, regits pel bisbat; l'hospital de Santa Eulàlia (segle XII),i l'hospital de Santa Margarida,que depenien del capítol catedralici de Barcelona.
L'1 de febrer de 1401 el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona acorden unificar tots sis hospitals, decreten el seu nom, Hospital de la Santa Creu, i la seva ubicació, el Raval de la ciutat, en el lloc on es trobava l'hospital d'en Colom i els seus patis circumdants. El 13 de febrer
del mateix any va començar la construcció del nou hospital, la qual
finalitzaria el 1450; Guillem Abiell fou el mestre d'obres contractat el
1407 per a la construcció del claustre. El 3 de setembre, el papa cismàtic Benet XIII d'Avinyó Pere de Luna va donar la butlla fundacional de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, confirmant així l'acord entre bisbat i Consell de Cent.
El 25 de març de 1629 es va començar a construir, adossada a la paret nord de l'hospital, la Casa de convalescència (actual Institut d'Estudis Catalans), les obres de la qual finalitzaren el 1680, en el mateix moment en què es posà sota l'advocació de Sant Pau. El 1764, davant de la Casa de convalescència, s'aixecà el Col·legi de Cirurgia (actual Acadèmia de Medicina), obra de Ventura Rodríguez.
Aquest hospital fou l'únic de la ciutat durant cinc segles fins
que, a finals del segle XIX, esdevé insuficient a causa de la nombrosa
població de la ciutat.
A finals del segle XIX les modernes tendències higienistes
recomanaven que els hospitals havien d'estar fora dels nuclis urbans,
així com una limitació del nombre de llits. L'edifici de l'hospital, que
estava entre horts i fora muralles al segle XV,
havia quedat al mig d'un espai urbà i ple d'indústries insalubres el
segle XIX. Amb tot, però, l'emplaçament al nucli històric comptava amb
alguns defensors minoritaris; a més, el model de gestió sanitària als
pobres estava històricament basat en l'obligació cristiana de la caritat,
finançant-se gràcies a almoines i llegats voluntaris. Era un model
residual de quan l'església tenia poder econòmic i s'enfrontava a una
nova corrent progressista que defensava una gestió cívica de la beneficència,
finançada i controlada pel poder polític (municipal o estatal), on
l'assistència sanitària i social era un dret dels pobres i no una
concessió voluntària. Havia de ser, per tant, finançada amb impostos i
no amb almoines.
Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía, Lourdes Pujols |
No hay comentarios:
Publicar un comentario