La primavera ens abriga d´aromes
més que el sentit l´esperit ens penetra,
i en cada cep la verdor novençana
és vellutada al damunt de l´escorça.
Canto la joia florida i profunda
d´abandonar-se amb un cep a la vora,
mirant el vespre i el blau d´ametista,
sentint ben clar com palpita la terra.
més que el sentit l´esperit ens penetra,
i en cada cep la verdor novençana
és vellutada al damunt de l´escorça.
Canto la joia florida i profunda
d´abandonar-se amb un cep a la vora,
mirant el vespre i el blau d´ametista,
sentint ben clar com palpita la terra.
Clara sentint la suau companyia
dels qui cavaren la vinya i curaven
de treure el pàmpol inútil i fondre
l´empelt amb l´alta sarment infecunda.
Sentint al fons de la llum moradenca
el seu trepig vagament, i en la fosca
endevinant el seu cos com un arbre
arran del cep més llunyà de la vinya.
dels qui cavaren la vinya i curaven
de treure el pàmpol inútil i fondre
l´empelt amb l´alta sarment infecunda.
Sentint al fons de la llum moradenca
el seu trepig vagament, i en la fosca
endevinant el seu cos com un arbre
arran del cep més llunyà de la vinya.
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
¿Qui dirà el goig de la tarde madura,
quan el raïm és daurat i s´esquerda
la pell del cep i la sang del crepuscle
diríem que és una fruita que esclata?
Fou aquell temps que hi anava l´amiga
fina i suau, en la tarda més lenta;
fou aquell temps que els infants hi jugaven
com una dolça garlanda de joia.
quan el raïm és daurat i s´esquerda
la pell del cep i la sang del crepuscle
diríem que és una fruita que esclata?
Fou aquell temps que hi anava l´amiga
fina i suau, en la tarda més lenta;
fou aquell temps que els infants hi jugaven
com una dolça garlanda de joia.
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
¿Qui dirà el goig de la tarda madura,
quan pels camins on els carros trontollen,
es vessa el most i un olor de VEREMA,
en el polsim de la boira que passa?
Damunt el cup lluu l´ofrena madura,
policromada talment com la posta,
i en els cellers de la fresca penombra
fa una claror la daurada collita.
quan pels camins on els carros trontollen,
es vessa el most i un olor de VEREMA,
en el polsim de la boira que passa?
Damunt el cup lluu l´ofrena madura,
policromada talment com la posta,
i en els cellers de la fresca penombra
fa una claror la daurada collita.
(De la branca,1918), Marià Manent.
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujol |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 | |
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario