Després de trobar-me a Lenin passejant amb la seva bicicleta per la riba de la platja, me'n vaig anar agraïdíssima per al moment i pensant que ja tenia el dia fet.
Vaig passar per sota d'un pont baixet, el típic de les vies del tren, travessant-lo acompanyada de les notes d'un trompetista que segurament era cubà, vaig anar a parar a la biblioteca del poble, haig de confessar que soc una adicte a les biblioteques i llibreries, i aquesta no en va caldre ni buscar-la, hi vaig caure de nassos.
Les finestres altes plenes de llum gairebé encegadora, el llum suspès just sobre la entranyable figura absorta en la seva lectura, era el centre emocional d'aquell instant, em va semblar un personatge de novel·la, un vell llop de mar, el capità d'un vaixell, ell un homenatge el temps acumulat, ell el record, ell la persistència i la resistència, ell la MEMÒRIA, ell l'AMOR.
 |
| ... m'esperava, |
No hay comentarios:
Publicar un comentario