Una mica cansada d'analitzar i reflexionar-ho tot, de moment el cervell no em para, vaig a mil, no puc evitar-ho.
Davant d’aquesta finestra trencada, sento una mena de calma estranya.
Se'm presenta una ruïna on la vida encara respira.
La paret cau, la fusta es podreix, la pintura
s’esborra…
però la llum de la vida continua tossuda, fidel, sempre circumdant, mai abandona, sempre torna.
A vegades em fa por mirar les meves pròpies esquerdes...
Aquesta finestra em diu que no hi ha res de dolent en
reconèixer que una part de mi, com de la vida, és ruïna i renaixement alhora.
Potser la veritable força és aquesta, la d'aprendre a conviure amb el que s’ha trencat, sense sentir vergonya per mostrar-ho.
I tot plegat sembla que avui estic amb ment...Molt Wabi Sabi, i molt Kokoro.
 |
| Per un camí de Lleida |
kintsugi, la sanació emocional només és possible quan ens donem l'oportunitat d'acceptar i sentir els trencaments interns, donant-li espai a la tristesa, l'angoixa i la ràbia.
El kintsugi és una tècnica centenària japonesa que consisteix a reparar peces de ceràmica trencades. No obstant això, també representa una filosofia de vida que defensa la idea que no te cap sentit ignorar les ferides o dissimular-les. Al contrari, es revaloritza la bellesa de les cicatrius, afirmant que els trencaments formen part de l'objecte, el fan únic i defineixen la seva identitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario