Les dues forces que existeixen en tota vida.

Hi ha dues forces que ens acompanyen sempre, com si fossin dues mans que ens sostenen: la quietud i el moviment. Tots vivim entre aquests dos llocs. Hi ha dies en què necessito parar, respirar, mirar el món amb calma. I n’hi ha d’altres en què sento que he d’avançar, buscar, acostar-me a alguna cosa nova que encara no sé com serà.

Quan veig dos ocells trobant-se en l’aire, penso en aquest instant tan bonic en què el que sóc ara es troba amb el que estic buscant. És un moment petit, però diu molt. És com si la vida em xiuxiuegés que tot té el seu temps.

I llavors entenc una cosa senzilla però profunda: potser la llibertat és això, saber quan quedar-me quieta i quan fer un pas endavant. Saber escoltar-me amb tendresa, sense pressa, sense exigències.

Potser la vida és aprendre a ballar entre aquestes dues forces, amb suavitat, amb confiança, amb el cor obert.