18 de julio de 2017

PIEDRA I SANGRE (Abecerari de la llibertat)



Sobre ti; llovieron bombas tiñendo el amanecer,
el manto de la noche se cubrió de gris,
el camino se tornó laberinto de soledades.
Moribundo el corazón, sólo escuchaba la orquesta muda de la incomprensión, 

las sombras no dormían, estaban en cada uno de nosotros, sembrando terrores,
el fuego encendía más fuego y la luz de la barbaridad se expandía

quemando hogares y esperanzas.
Los instantes permanecían encarcelados, creciendo preguntas en el combate de las razones.
 

Piedra y sangre.
Herida y llanto.
Sobre los ojos rotos, el adiós de un horizonte incierto.
Dolor no regreses nunca.
Quiero olvidarte.


Sara FF

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols


Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols
Trenca el temps el terror
traçat en la força de la pedra.
Trava l'instant en el tamís de l'arena i recorda la treva
massa trepidant el trepig i el dolor
que teixeix de tristor la tendresa i la terra.


Joana Bel




29 de junio de 2017

ADOLESÈNCIA





On les aigües moren manses
et mullaves esplendent
nimbada de l'or del vespre
Fotografia:Lourdes Pujols
morent.
Un esclat tremant d'amor
en l'encant de blau i grana
posava ton cos gentil
que nacre i rosa agermana.

Repte al vent?
Ofrena als deus del ponent?

Tota una crida al desig
era, onejant ton cabell.

Les onades t'admiraven
i, després de dubtes breus,
llur escuma amb cançó tendra,
com altres gesmils, tos peus
exornaven de garlandes.

....El vent,
suau la vesta et cenyia...
la carn nua tremolava
pel ventijol, fredolica.
I tu llançaves cinquetes
a les ones de la mar,
i el gest, pueril, s'engrandia
fins a semblar
una clàssica escultura
que juga i lluita amb el mar.

Maria Ibars

15 de junio de 2017

SE DECLARA ABIERTA LA SESIÓN...





Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

Fotografia:Lourdes Pujols

28 de mayo de 2017

EL SOMBRERO DE COPA. (El mundo de sofía)




Un breve resumen: se puede sacar un conejo blanco de un sombrero de
copa vacío. Dado que se trata de un conejo muy grande, este truco dura
muchos miles de millones de años. En el extremo de los finos pelillos de su
piel nacen todas las criaturas humanas. De esa manera son capaces de
asombrarse por el imposible arte de la magia.

Pero conforme se van haciendo mayores, se adentran cada vez más en la
piel del conejo, y allí se quedan. Están tan a gusto y tan cómodos que no se
atreven a volver a los finos pelillos de la piel. Solo los filósofos emprenden ese
peligroso viaje hacia los límites extremos del idioma y de la existencia.
Algunos de ellos se quedan en el camino, pero otros se agarran fuertemente
a los pelillos de la piel del conejo y gritan a todos los seres sentados
cómodamente muy dentro de la suave piel del conejo, comiendo y bebiendo
estupendamente:
—Damas y caballeros —dicen—. Flotamos en el vacío.
Pero esos seres de dentro de la piel no escuchan a los filósofos.


-¡Ah, qué pesados! -dicen.
Y continúan charlando como antes:
-Dame la mantequilla. ¿Cómo va la bolsa hoy? ¿A cómo están los tomates?

Te das cuenta...los adultos pierden la capacidad de asombro que un niño o filosofo posee, es adentrarse en los pelos de la piel del conejo...esa es la idea...pocos se preocupan por cosas como el origen de los diversos universos,  porque estamos tan acostumbrados..que ya nada nos asombra... 
El mundo de Sofía. Jostein Gaarder.                                                                         


Fotografía:Lourdes Pujols
Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols

Fotografía:Lourdes Pujols