21 de septiembre de 2018

ELISABETH EIDENBENZ (MATERNITAT D'ELNA)



La Maternitat d'Elna.
Va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada en el terme comunal d'Elna, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa, ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquesta nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França.
  
Elisabeth Eidenbenz.
Elisabeth Eidenbenz era una mestra suïssa que va arribar a Madrid amb 24 anys, el 24 d'abril del 1937, com a voluntària de l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra per ajudar mares i nens durant la Guerra Civil espanyola, formant part d'un enviament d'ajuda humana i material. Quan va caure la república, es va desplaçar amb els refugiats cap al Rosselló, on la majoria van ser internats. Allà es va dedicar a buscar i recollir les embarassades dels camps d'internament francesos. Va gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris i va negociar els protocols d'actuació del personal de la maternitat als camps. El seu camp d'actuació va ser els camps d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes.

L'edifici.
Al principi la maternitat es va instal·lar a un edifici de Brullà, que de seguida es va quedar petit.
Després de buscar un emplaçament idoni, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir ubicar la maternitat en un palauet de tres pisos semiabandonat als afores d'Elna, a la carretera de Montescot: el castell de Bardou, obra de Viggo Dorph-Petersen, construït el 1900. Restaurar-lo va costar 30.000 francs suïssos, que va aportar l'associació. El primer nen va néixer el 7 de desembre del 1939.
El centre feia servir per als subministraments els corredors sanitaris de la Creu Roja Internacional. En rebien principalment llet condensada i en pols, xocolata, formatge, conseves, farina, sucre i arròs, a part de biberons i medicaments. La resta del material procedia de col·lectes i d'ajuda humanitària. A més, l'escola d'infermeria suïssa hi enviava dos o tres professionals cada sis mesos. Les altres activitats les duien a terme voluntàries i refugiades dels camps. S'atenien, de mitjana, 20 parts mensuals.
Disposava de 50 llits, distribuïts en habitacions de 4 o 8 llits. Les habitacions havien estat batejades amb noms de ciutats o països, com Barcelona, Bilbao, Madrid, París, Suïssa, Polònia i el Marroc. La sala de naixements era una petita habitació blanca amb un llit, una taula, un lavabo i un armari per als estris de la llevadora.
A causa de les dificultats, l'associació es va fusionar amb la Creu Roja el gener del 1942.


VikipèdiA-l'enciclopèdia lliure


 

Maternitat d'Elna
Fotografia: Lourdes Pujols

Entrada a la Maternitat
Fotografia: Lourdes Pujols

Un carrer per la Elisabeth
Fotografia: Lourdes Pujols
Passeig
Fotografia: Lourdes Pujols

Va ser un castell  "El castell de Bardou"
Fotografia: Lourdes Pujols

Mairie d'Elne 1941
Fotografia de la Maternitat d'Elna

ConstruÏ el 1900
Fotografia: Lourdes Pujols

Obra de Viggo Dorph Petersen
Fotografia: Lourdes Pujols

Restaurar-lo va costar 30.000 francs suïssos, que va aportar l'associació
Fotografia: Lourdes Pujols

El primer nen va néixer el 7 de desembre del 1939
Fotografia: Lourdes Pujols

El centre feia servir per als subministraments els corredors sanitaris de la Creu Roja Internacional
Fotografia: Lourdes Pujols

Primera planta
Fotografia: Lourdes Pujols

Vitrall vistas al jardí
Fotografia: Lourdes Pujols

Dona-Vitrall
Fotografia: Lourdes Pujols

Van néixer 597 nens
Fotografia: Lourdes Pujols

Sala Elisabeth
Fotografia: Lourdes Pujols

Nomes amb amor es reconstrueix
Fotografia: Lourdes Pujols

El TOT
Fotografia de la Maternitat d'Elna

fotografia de la maternitat

Victor
Fotografia de la Maternitat d'Elna

És maravellós un bany de sol a la terrassa quand fa calor
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Qui ets?
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Bressol de la humanitat en el cor dels inhumans
Fotografia: lourdes Pujols a la Maternitat d'Elna

Del castell de Bardou fins a la maternitat de suïssa, la història d'un liceu la lluita d'una dona
Fotografia: Lourdes Pujols a la Maternitat d'Elna

La primera cura per ajudar a restaurar la vida
Fotografia: Lourdes Pujols a la Maternitatd 'Elna

Josep tenia 11 mesos i pesava 4,800kg; en haver-se vist obligat a quedar-se al terra als camps
 La seva pell es va fer transparent i coberta per necrosi tisular
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Tallers per participar en la vida cumunitària i preservar un equilibri mental
Fotografia de la Maternitat d'Elna


Fotografia de la Maternitat d'Elna

597 nens de nacionalitats diferents van néixer a la maternitat
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Habitacions reservades per a mares que venien del paritori
Fotografia de la  Maternitat d'Elna

Petita sessió d'ulta-violeta per retornar els nens mes febles
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Un passeig al caminador
Fotografia de la Maternitat d'Elna

La Maternitat disposava de 50 llits, distribuïts en habitacions de 4 o 8 llits
Fotografia: Lourdes Pujols

Les habitacions havien estat batejades amb noms de ciutats o països,
com Barcelona, Bilbao, Madrid, París Suïssa, Pòlonia. <Sala de parts Marrucos>-
Fotografia: Lourdes Pujols

La sala de naixements era una petita habitació blanca amb un llit, una taula,
un lavabo i un armari per als estris de la llevadora
Fotografia: Lourdes Pujols

Llevadoras
Fotografia: Lourdes Pujols

S'atenien, de mitjana, 20 parts mensuals
Fotografia: Lourdes Pujols

Llum a Elna
Fotografia: Lourdes Pujols

L'ambulància de la Maternitat
Fotografia de la Maternitat d'Elna


Gairebé sempre els cotxes de l'ajuda Suïssa arribaven a casa indemnes
Fotografia de la Maternitat d'Elna


Suport a una mare
Fotografia de la Maternitat d'Elna


Mare
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Amb la senyora Maria
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Compartint amor i esperança
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Sales comunitàries
Fotografia: Lourdes Pujols

Al sol de desembre
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Mares amb els infants assegudes a baix, a les escales
Fotografia de la Maternitat d'Elna




Dones amb els infants a la primera maternitat de Brullà
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Aniversari de la maternitat. Compartint tradicions suïsses i espanyoles
Fotografia de la Maternitat d'Elna
Vitamina D, reforçant els nadons
Fotografia de la Maternitat d'Elna

Silenci
Fotografia: Lourdes Pujols

Exiliada de la platja d'Argelers
Fotografia: Lourdes Pujols

Una finestra a la vida
Fotografia: Lourdes Pujols

Habitació d'Elisabeth
Fotografia: Lourdes Pujols

Un reconeixement 2006
Fotografia: Lourdes Pujols

Reconeixement de Viena 2007
Fotografia: Lourdes Pujols

Carta als drets humams
Fotografia: Lourdes Pujols-Materniat d'Elna

Homenatge a l'Elisabeth
Fotografia: Lourdes Pujols


Escales a la vida
Fotografia:Lourdes Pujols

Colors d'Elna
Fotografia: Lourdes Pujols

La llum és vida i la vida, és llum
Fotografia: Lourdes Pujols

Escales amunt i avall
Fotografia:Lourdes Pujols

Tocant el cel
Fotografia: Lourdes Pujols

Recó de pau
Fotografia: Lourdes Pujols

Gaudint de la llum d'Elna
Fotografia: Lourdes Pujols

LES ÂNIMES LLUITADORES D'ELNA ACARONADES PEL VENT
Fotografia: Lourdes Pujols

Les mares, víctimes innocents de la retirada i de la Segona Guerra Mundial, estaven internades
 als camps d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes
Fotografia: Lourdes Pujols

llibre de visites
Fotografia: Lourdes Pujols


Llavors d'Elna
Fotografia: Lourdes Pujols



29 de mayo de 2018

ISABEL CASELLAS (Coneixent Desangelats)






"La fotografia sempre ha estat la meva passió. 
Des de ben petita em va robar el cor i ara és un element indispensable a la meva vida".
Isabel Caselles



La isabel és d'aquestes dones que quan la coneixes et fa sentir-te a gust. El dia que vam visitar la seva exposició "Desangelats" descobrim una nova mirada a la fotografia, una dona que conjuga perfectament "persona i sentiment". 
Si fem una volta per la seva web podem observar el seu treball; La seva experiència com a fotògrafa ens dóna una visió diferent, el seu estil a l'hora de crear i les seves decisions personals li donen força per transmetre; Aquesta força necessària on moltes vegades ens porta a la reflexió.
Gràcies Isabel.








Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotografia: Lourdes Pujols

Fotos de la Expo "Desangelats" a: http://artmajor.ajberga.cat/exposicio-desangelats/

23 de mayo de 2018

NO TE DETENGAS - Un poema de Walt Whitman






Fotografia;Lourdes Pujols



No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
«Emito mis alaridos por los techos de este mundo»,
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros «poetas muertos»,
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los «poetas vivos».
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas.

Un poema de Walt Whitman



 

1 de mayo de 2018

ALFONSINA STORNI


Alfonsina Storni (Capriasca, 29 de mayo de 1892 Mar del Plata, 25 de octubre de 1938) fue una poeta y escritora argentina del modernismo.Sus padres, dueños de una cervecería en San Juan, regresaron a Suiza en 1891. En 1896, volvieron a Argentina junto con Alfonsina, quien había nacido durante la estancia de la pareja en el país europeo. 

En San Juan, concurrió al jardín de infantes y desarrolló la primera parte de su niñez. A principios del siglo XX la familia se mudó a Rosario (provincia de Santa Fe), donde su madre fundó una escuela domiciliaria y su padre instaló un café cerca de la estación de ferrocarril Rosario Central.

Alfonsina se desempeñó como mesera en el negocio familiar, pero, dado que este trabajo no le gustaba, se independizó y consiguió empleo como actriz. Más tarde recorrería varias provincias en una gira teatral.
​
Storni ejerció como maestra en diferentes centros educativos, y escribió sus poesías y algunas obras de teatro durante este período. Su prosa es feminista y, según la crítica, posee una originalidad que cambió el sentido de las letras de Latinoamérica. Otros dividen su obra en dos partes: una de corte romántico, que trata el tema desde el punto de vista erótico y sensual y muestra resentimiento hacia la figura del varón y una segunda etapa en la que deja de lado el erotismo y aborda el tema desde un punto de vista más abstracto y reflexivo. 
La crítica literaria, por su parte, clasifica en tardorrománticos los textos editados entre los años 1916 y 1925 y a partir de Ocre encuentra rasgos de vanguardismo y recursos como el antisoneto (soneto en verso blanco).

Sus composiciones reflejan, además, la enfermedad que padeció durante gran parte de su vida y muestran la espera del punto final de su vida, expresándolo mediante el dolor, el miedo y otros sentimientos.
 Vikipedia



Vivo dentro de cuatro paredes matemáticas
alineadas a metro. Me rodean apáticas
almillas que no saben ni un ápice siquiera
de esta fiebre azulada que nutre mi quimera.

Uso una piel postiza que me la rayo en gris.
Cuervo que bajo el ala guarda una flor de lis.
Me causa cierta risa mi pico fiero y torvo
que yo misma me creo pura farsa y estorbo.
Alfonsina Storni


Fotografía:Lulu·Pujols

Soy un alma desnuda en estos versos,
Alma desnuda que angustiada y sola
Va dejando sus pétalos dispersos.

Alma que puede ser una amapola,
Que puede ser un lirio, una violeta,
Un peñasco, una selva y una ola.

Alma que como el viento vaga inquieta
Y ruge cuando está sobre los mares,
Y duerme dulcemente en una grieta.

Alma que adora sobre sus altares,
Dioses que no se bajan a cegarla;
Alma que no conoce valladares.

Alma que fuera fácil dominarla
Con sólo un corazón que se partiera
Para en su sangre cálida regarla.

Alma que cuando está en la primavera
Dice al invierno que demora: vuelve,
Caiga tu nieve sobre la pradera.

Alma que cuando nieva se disuelve
En tristezas, clamando por las rosas
con que la primavera nos envuelve.

Alma que a ratos suelta mariposas
A campo abierto, sin fijar distancia,
Y les dice: libad sobre las cosas.

Alma que ha de morir de una fragancia
De un suspiro, de un verso en que se ruega,
Sin perder, a poderlo, su elegancia.

Alma que nada sabe y todo niega
Y negando lo bueno el bien propicia
Porque es negando como más se entrega.

Alma que suele haber como delicia
Palpar las almas, despreciar la huella,
Y sentir en la mano una caricia.

Alma que siempre disconforme de ella,
Como los vientos vaga, corre y gira;
Alma que sangra y sin cesar delira
Por ser el buque en marcha de la estrella.
Alfonsina Storni

YURIATIN





- Los días singulares-

" A lo largo de los inviernos
recuerdo los días lejanos de sol
cada uno irrepetible...
Y los amantes como en un sueño
se palpan uno al otro, presurosos..
Y el abrazo no termina."

   BORIS PASTERNAK
 
Fotografía, lourdes Pujols