Hi ha llocs que són els nostres refugis als quals tornem una vegada i una altra, no sols per la seva aparença immutable sinó perquè en ells trobem els nostres records més profunds, també formen part d'ells les persones brúixola que transformen el nostre punt de referència en el mapa emocional de la nostra vida.
A vegades poden ser senzills moments, com la suau i tímida llum que entra per una finestra fent que tot sembli detingut en el temps. Són racons on tot l'après i tots els costums arrelats formen part de la nostra essència.
Aquestes visites silencioses sostenen la nostra existència,i tornar a aquests espais o al igual que amb les persones és trobar-nos amb nosaltres mateixos, amb la història que construïm i amb la certesa que, per molt que tot canviï fora, dins nostre hi ha una cosa inalterable i veritable.
 |
| Forgotten a magic place |
Un reportatge molt xulo, Lulu. No en conec la història, però potser precisament per això les teves fotos m'han portat a temps d'infantesa i a presències perdudes. Gràcies!
ResponderEliminarGràcies Oriol! m'alegro molt que t'agradi i que d'alguna manera t'hagi portat a aquests bons records, la veritat és que també per a mi són llocs entranyables.
EliminarUna salutació
*Lulu
grande....artista
ResponderEliminar