Tot i haver nascut a Tarragona, va passar la infantesa i la joventut en diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), seguint la mobilitat laboral del seu pare (enginyer naval). Va estudiar a Barcelona, on, a la Facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer Carles Riba. El 1936 va ser professora d'anglès a València i el moviment en la seva vida va augmentar després de 1939, quan va haver d'exiliar-se a França, al Regne Unit (on va dur tasques d'ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l'empresa del seu pare a Valparaíso i, posteriorment, com a professora d'anglès a l'escola suïssa de Santiago de Xile). En aquest país sud-americà va viure uns vint anys.
Tornà a Barcelona el 1960, on treballà com a ensenyant en la Institució Cultural del CIC de Barcelona fins a la jubilació.A part d'escriure, en aquests anys va traduir autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E. M. Forster, Adrienne Rich, Anne Sexton, Denise Levertov, Margaret Atwood, Anne Stevenson i, sobretot, Sylvia Plath, de qui va rebre una forta influència.
En aquell temps, començà a publicar els seus poemaris. També va traduir a l'anglès les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercè Marçal i Olga Xirinacs. La seva obra ha estat traduïda a l'anglès i a l'alemany. És coautora de l'antologia Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999). Ha participat en els llibres d'assaig Cartografies del desig (1998) i Memòria de l'aigua (1999).
Autora d'una llarga trajectòria de compromís amb el feminisme literari, va col·laborar a la IV Fira Internacional del llibre feminista de 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992 i va ser una de les fundadores del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.
El 1998 li van concedir la Creu de Sant Jordi i el 2008 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva llarga trajectòria. El juliol de 2008 també fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement al fet «que ha donat veu a la vida diària de les dones amb un llenguatge propi».
L'any 2009 Jordi Valls li va dedicar un estudi monogràfic. El 2012 es va publicar l'obra Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló, amb pròleg de Carme Riera.
Vikipèdia
PLANTAR SOBRE LA TERRA
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
(D’el blat del temps, 1986)
MARXARÉ PER UN LLARG CAMÍ
Marxaré per
un llarg camí;
ja no hi retrobaré la veu,
l’amic. Aturada en el
camí, desconeixeré
la meva ombra allargada
al portal dels adéus.
La mà estirada plena
de records d’ahir.
I, amb l’esguard fit
a l’horitzó, esperaré
el meu propi retorn.
(De Paraules no dites,1981)
SOVINT DIEM
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
 |
| Fotografía:Lulu Pujols |
se m’entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d’ulls que endevino
plens de guspires.
Sóc amb vosaltres
a través de la pell
d’aquest cos que estimo.
(De Paraules no dites, 1981)
No hay comentarios:
Publicar un comentario