17 de noviembre de 2015

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (Patrimoni de la Humanitat).







L'hospital de la Santa Creu de Barcelona té el seu origen l'any 1401, quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona: l'hospital Desvilar o de l'Almoina (1308) i l'hospital de Marcús (segle XII) que estaven regits pel consell de la ciutat; l'hospital Colom (segle XII-XIII),i l'hospital Vilar o de Sant Macià, regits pel bisbat; l'hospital de Santa Eulàlia (segle XII),i l'hospital de Santa Margarida,que depenien del capítol catedralici de Barcelona.
 
L'1 de febrer de 1401 el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona acorden unificar tots sis hospitals, decreten el seu nom, Hospital de la Santa Creu, i la seva ubicació, el Raval de la ciutat, en el lloc on es trobava l'hospital d'en Colom i els seus patis circumdants. El 13 de febrer del mateix any va començar la construcció del nou hospital, la qual finalitzaria el 1450; Guillem Abiell fou el mestre d'obres contractat el 1407 per a la construcció del claustre. El 3 de setembre, el papa cismàtic Benet XIII d'Avinyó Pere de Luna va donar la butlla fundacional de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, confirmant així l'acord entre bisbat i Consell de Cent.
El 25 de març de 1629 es va començar a construir, adossada a la paret nord de l'hospital, la Casa de convalescència (actual Institut d'Estudis Catalans), les obres de la qual finalitzaren el 1680, en el mateix moment en què es posà sota l'advocació de Sant Pau. El 1764, davant de la Casa de convalescència, s'aixecà el Col·legi de Cirurgia (actual Acadèmia de Medicina), obra de Ventura Rodríguez.
Aquest hospital fou l'únic de la ciutat durant cinc segles fins que, a finals del segle XIX, esdevé insuficient a causa de la nombrosa població de la ciutat.
 
A finals del segle XIX les modernes tendències higienistes recomanaven que els hospitals havien d'estar fora dels nuclis urbans, així com una limitació del nombre de llits. L'edifici de l'hospital, que estava entre horts i fora muralles al segle XV, havia quedat al mig d'un espai urbà i ple d'indústries insalubres el segle XIX. Amb tot, però, l'emplaçament al nucli històric comptava amb alguns defensors minoritaris; a més, el model de gestió sanitària als pobres estava històricament basat en l'obligació cristiana de la caritat, finançant-se gràcies a almoines i llegats voluntaris. Era un model residual de quan l'església tenia poder econòmic i s'enfrontava a una nova corrent progressista que defensava una gestió cívica de la beneficència, finançada i controlada pel poder polític (municipal o estatal), on l'assistència sanitària i social era un dret dels pobres i no una concessió voluntària. Havia de ser, per tant, finançada amb impostos i no amb almoines.

Viquipèdia L'enciclopèdia lliure


Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols


Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols


Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

Fotografía, Lourdes Pujols

18 de octubre de 2015

OLGA BERGHOLZ


Era hija de un médico que trabajaba en una central, y publicó sus primeros versos en 1924. En 1925, se unió al grupo literario 'El cambio', donde conoció a Borís Kornílov en 1925, con quien se casó en 1926, y con quien pronto tendría a su hija Irina.
Se graduó en filología en la Universidad de Leningrado en 1930, y la enviaron a Kazajistán como periodista del periódico La estepa soviética. En 1930, se divorció de Kornílov y se casó con su compañero de facultad Nikolái Molchánov.

Tras su vuelta a Leningrado, trabajó de redactora en el periódico de la fábrica Electrosila (1931-1934) y publicó varios libros. El 13 de diciembre de 1938, fue encarcelada, permaneciendo detenida 7 meses durante la Gran Purga, donde una golpiza durante un interrogatorio le causó una muerte fetal. Borís Kornílov fue fusilado en 1938. Ella fue liberada el 3 de julio de 1939, siendo rehabilitada a continuación. 
Se alistó en el partido comunista en 1940.
Bergholz es una de las poetas más conocidas del Sitio de Leningrado. Su segundo marido, Nikolái Molchánov, filólogo, murió de hambre en 1942. Olga Bergholz permaneció en la ciudad asediada. Allá ha creado sus mejores poemas, dedicados a los defensores de Leningrado.

Fue condecorada con la Orden de Lenin y numerosas medallas; una calle de San Petersburgo, un cráter de Venus y el planeta menor 3093 Bergholz descubierto por la astrónoma soviética Tamara Smirnova en 1971 llevan su nombre.
Está enterrada en los Literátorskie Mostkí (Puentecillos literarios) del Cementerio Vólkovo de San Petersburgo.
Vikipedia



 El Canto
Despierta como quieras, pero despierta en mí,
en el frío, en mis silenciosas profundidades.

No te imploraré palabras, pero dame
una señal de que aún estás vivo.

No por mucho tiempo... sólo un momento de tu tiempo.
Si no un verso, sólo un suspiro, sólo un grito.

Sólo un susurro o sólo una queja.
Sólo el sordo sonar de tus cadenas.

Olga Bergholz


Fotografia;Lourdes Pujols














16 de agosto de 2015

CAL SABATER. Oficios artesanos.




Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del vianant cansat.

Tot el que és bell incita a la bellesa.

No dol l'oblit, que en cada gest hi ha tota
la immensitat del voler i el desig
de fer-lo perdurable.

De nosaltres depèn que el pas del temps
no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres
i que l'hoste que els anys anuncien no trobi
la casa abandonada, i fosca, i trista. 

Miquel Martí i Pol




Fotografía, Lourdes Pujols