Lourdes Pujols

6 de diciembre de 2016

CÒLONIA VIDAL II .CAMÍ A LA FÀBRICA.

La fàbrica es va posar en marxa l'any 1901, tot i que des del 1896 ja es treballava en la construcció de la resclosa del canal. Al primer pis s'instal·laren les contínues i el retort, i al segon pis, sota teulada, les selfactines i els aspis. El cotó que s'hi filava i teixia procedia d'Amèrica, Índia i Egipte, i arribava a la colònia gràcies a la línia ferroviària Manresa-Berga, inaugurada el 1887. Les bales de cotó s'emmagatzemaven a la planta baixa de la fàbrica, prop de les naus on hi havia el batan, les cardes, els manuars i les metxeres. El 1920 es va fer la primera ampliació important, que va suposar l'augment en un pis de les naus, es va construir el cos central i es va canviar la coberta. L'enginyer de la família, Vicenç Vidal i Casacuberta, germà de l'hereu, va ordenar la instal·lació de diferents tipus de telers mecànics, estrets i amples, de garrot i d'espasa, i més tard els automàtics Rutti, a la planta baixa d'aquest cos. D'altra banda, al segon pis es feia el procés de preparació del fil, amb els ordidors, les màquines de nuar i les d'omplir les bitlles.

Vikipèdia

Fotografia:Lourdes Pujols

Maquinària utilitzada en el procés fabril.

Fotografia:Lourdes Pujols

Obridora: és l'encarregada d'obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia, llavors, i altres impureses de les fibres.

Fotografia:Lourdes Pujols

Carda de xapons: és la màquina que desenreda les fibres.

Manuar: és la que estira, pentina i orienten les metxes.

Fotografia:Lourdes Pujols

Metxera: són les màquines que estiren i fan més primes les metxes.

Contínua: és l'encarregada de convertir les metxes en fil.

Fotografia:Lourdes Pujols

Ordidor: màquina que agrupa tots fils en un plegador.

Fotografia:Lourdes Pujols

Teler de garrot: és la màquina que transforma el fil en teixit.

Fotografia:Lourdes Pujols

Arxiu

CÒLONIA VIDAL.

Quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris.
Més tard, el 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, el lleure i la cultura. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L'edifici Fundació Vidal i diversos edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva.
Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava.
Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la Colònia.
L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents:

Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
Les dones 15 pessetes.
Els nens 9 pessetes.

A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis al principi, però es van afegir posteriorment. Els serveis que l'amo donava als seus obrers respecte a la higiene va ser la construcció de dutxes comunitàries.

VikipèdiA

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols

Fotografia, Lourdes Pujols