SOBRE PARIS

 

Lourdes Pujols

Sento una curiositat cada vegada més profunda per tot allò que desconec, pels llibres que m'esperen, per les preguntes que una conversa pot deixar obertes durant anys i per aquesta estranya possibilitat de canviar d'opinió, d'abandonar antigues certeses i descobrir que una mateixa vida pot contenir tantes versions de nosaltres, tants començaments, tantes maneres de comprendre el món.

 

M'agrada imaginar que la saviesa conserva alguna cosa de la innocència de la infància, quan una pedra, un ocell o el moviment de les fulles podien merèixer tota la nostra atenció, i que créixer també pot significar aprendre a mirar amb més profunditat allò que sempre va estar enfront dels nostres ulls. 
M'agradaria arribar a vella amb les pàgines dels meus llibres plenes d'anotacions, amb preguntes que mai vaig acabar de respondre i amb prou humilitat per a reconèixer que el misteri de l'existència continuarà sent infinitament més gran que tot quan aconsegueixi comprendre.

 

Últimament, sento un desig profund de cuidar la meva vida interior, de concedir-li al silenci el temps que mereix, d'acostar-me a la fe sense la urgència de trobar explicacions i de prestar veritable atenció a les persones i als petits esdeveniments que componen els nostres dies. 
Voldria que la meva manera d'estar en el món conservés alguna cosa de la paciència dels arbres, de la llibertat dels ocells i de la generositat de la terra, que coneix les estacions d'abundància i també les d'espera. 

 

Aprendre a estimar sense voler posseir, a confiar sense exigir garanties, a reconèixer els meus errors sense perdre la tendresa per la persona que vaig ser quan els vaig cometre. I que, fins i tot enmig de les contradiccions, les pèrdues i les dificultats pròpies de qualsevol existència, mai em faltin el desig d'aprendre, el coratge de deixar-me transformar i la sensibilitat necessària per a reconèixer la bellesa que sobreviu.

Lourdes Pujols