Cuéntame la historia que camina en tus ojos
cuando los abres por la mañana,
cuando el sol entra con su aguja de luz en tus sueños.
Clarisse Nicoïdski
 |
| Fotografía:Lurdes Pujols |
29 de noviembre de 2017
24 de noviembre de 2017
L'INFINITO
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
y este seto que tanta parte
del último horizonte la mirada excluye.
Mas, sentado y mirando interminables espacios de allá lejos
sobrehumanos silencios y su grandísima quietud,
me quedo ensimismado hasta que casi
el corazón se teme.
Y como el viento
cuyo tráfago escucho entre las hojas, a este
silencio sin fin esta voz
voy comparando: y me acuerdo de lo eterno
y de las muertas estaciones y la presente y viva,
y sus sonidos. Así a través de esta
inmensidad se anega el pensamiento mío;
y naufragar me es dulce en este mar.
del último horizonte la mirada excluye.
Mas, sentado y mirando interminables espacios de allá lejos
sobrehumanos silencios y su grandísima quietud,
me quedo ensimismado hasta que casi
el corazón se teme.
Y como el viento
cuyo tráfago escucho entre las hojas, a este
silencio sin fin esta voz
voy comparando: y me acuerdo de lo eterno
y de las muertas estaciones y la presente y viva,
y sus sonidos. Así a través de esta
inmensidad se anega el pensamiento mío;
y naufragar me es dulce en este mar.
Giacomo Leopardi
16 de noviembre de 2017
El PLANETA
Vuela
alto y almacena tu meta, emprende el viaje y palpita con locura.
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
27 de septiembre de 2017
CAVA (Josep Gibert Galobardes)
BRINDIS
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes amb el cava.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l’altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l’instant no tornarà mai més.
alcem les dues copes amb el cava.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l’altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l’instant no tornarà mai més.
Joan Margarit.
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografía:Lourdes Pujols |
LA VEREMA (Alt Camp)
La primavera ens abriga d´aromes
més que el sentit l´esperit ens penetra,
i en cada cep la verdor novençana
és vellutada al damunt de l´escorça.
Canto la joia florida i profunda
d´abandonar-se amb un cep a la vora,
mirant el vespre i el blau d´ametista,
sentint ben clar com palpita la terra.
més que el sentit l´esperit ens penetra,
i en cada cep la verdor novençana
és vellutada al damunt de l´escorça.
Canto la joia florida i profunda
d´abandonar-se amb un cep a la vora,
mirant el vespre i el blau d´ametista,
sentint ben clar com palpita la terra.
Clara sentint la suau companyia
dels qui cavaren la vinya i curaven
de treure el pàmpol inútil i fondre
l´empelt amb l´alta sarment infecunda.
Sentint al fons de la llum moradenca
el seu trepig vagament, i en la fosca
endevinant el seu cos com un arbre
arran del cep més llunyà de la vinya.
dels qui cavaren la vinya i curaven
de treure el pàmpol inútil i fondre
l´empelt amb l´alta sarment infecunda.
Sentint al fons de la llum moradenca
el seu trepig vagament, i en la fosca
endevinant el seu cos com un arbre
arran del cep més llunyà de la vinya.
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
¿Qui dirà el goig de la tarde madura,
quan el raïm és daurat i s´esquerda
la pell del cep i la sang del crepuscle
diríem que és una fruita que esclata?
Fou aquell temps que hi anava l´amiga
fina i suau, en la tarda més lenta;
fou aquell temps que els infants hi jugaven
com una dolça garlanda de joia.
quan el raïm és daurat i s´esquerda
la pell del cep i la sang del crepuscle
diríem que és una fruita que esclata?
Fou aquell temps que hi anava l´amiga
fina i suau, en la tarda més lenta;
fou aquell temps que els infants hi jugaven
com una dolça garlanda de joia.
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
¿Qui dirà el goig de la tarda madura,
quan pels camins on els carros trontollen,
es vessa el most i un olor de VEREMA,
en el polsim de la boira que passa?
Damunt el cup lluu l´ofrena madura,
policromada talment com la posta,
i en els cellers de la fresca penombra
fa una claror la daurada collita.
quan pels camins on els carros trontollen,
es vessa el most i un olor de VEREMA,
en el polsim de la boira que passa?
Damunt el cup lluu l´ofrena madura,
policromada talment com la posta,
i en els cellers de la fresca penombra
fa una claror la daurada collita.
(De la branca,1918), Marià Manent.
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujol |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 |
| Fotografia:Lourdes Pujols |
 | |
|
Suscribirse a:
Entradas (Atom)